L’ÀLIGA DEL VENDRELL _ conte

La il·lustració del text de la història del conte L’Àliga del Vendrell ha estat un encàrrec de l’Associació Àliga del Vendrell per a commemorar el Vè aniversari del naixement de la primera bèstia de protocol i sense foc de la vila i que va ser declarada tresor del Patrimoni Cultural del Vendrell el desembre de 2016.

 

Aquesta bonica història ha estat escrita per Àlvaro Quiròs Jiménez, president de la junta directiva de l’Associació de l’Àliga del Vendrell.

Es tracta d’un relat ple de referències a la ciutat del Vendrell, les seves rodalies i les seves festes… la plaça Vella, la Roca Aguilera o l’Àngel de Tobies dalt del campanar. Referencies que han quedat presents també a les il·lustracions que he fet per acompanyar aquesta història plena d’emoció i suspens i que ens ensenya que potser al final les aparences ens poden enganyar, que no tot és com pensem i que sovint jutgem sense tenir el valor de conèixer millor. Un conte ple de valors i afecte per l’Àliga i la seva ciutat.

El conte ens explica, a través de la narració d’un avi a la seva néta, la llegenda del naixement de l’Àliga i com aquesta es va incorporar a la vida dels vilatans per a quedar-s’hi i celebrar amb ells les festes de la vila.

Ja fa molts i molts anys, abans que El Vendrell fos una vila, a les profunditats de la muntanya de la Roca Aguilera, ja hi vivia un ésser…

Durant molt de temps, les persones que s’hi apropaven podien sentir-la, però ningú s’atrevia a anar fins a la mateixa muntanya. Els pastors que per allà passaven amb els seus ramats, alguna ovella sempre perdien, ja que les petites àligues i els aligons que sobrevolaven la zona se’ls cruspien.

Quan ja teníem campanar i la vila anava creixent, molts dels habitants sentien l’estrany i profund soroll de l’Àliga, que sempre provenia de la Roca Aguilera. Tots els veïns i veïnes estaven intrigats i tenien por que aquella bèstia els destrossés el poble que anaven construint o que se’ls cruspís a tots, tal com feia amb les ovelles.

Molts anys passaven, i tothom seguia sense atrevir-se a pujar aquella muntanya, fins que un dia un noi jove que treballava la vinya va decidir anar i fer-ho. Tots els habitants del Vendrell van anar darrere d’ell fins a arribar al lloc, on tots es van quedar mirant bocabadats com el noi ascendia per les roques.

Tot era en silenci i només se sentia algun xiuxiueig… de tant en tant, però, l’Àliga es deixava sentir! El noi ja era gairebé a dalt i la gent patia… Però hi va arribar! Un cop a dalt, les àligues i aligons van començar a sobrevolar la muntanya. Al noi no li havia passat res! L’Àliga acabava de demostrar a tot El Vendrell que era una bèstia benèvola i molt noble i que a la seva muntanya podia pujar tothom qui volgués. Des de llavors són moltes persones les que van a fer el seu cim i a escalar per les seves parets rocoses mentre l’Àliga, contenta però amagada, segueix fent els seus característics sorolls.

Però la història no acaba aquí… Un matí, l’Àliga va sortir de les profunditats, i per la Festa Major de Santa Anna 2013, va decidir venir a viure a la vila i quedar-s’hi per sempre més. Porta al bec una branca d’olivera i una altra de palmera en representació del Vendrell. No l’heu vist mai volar al voltant de l’Àngel de Tobies? Vendrellencs i vendrellenques, avis i àvies, joves i no tan joves, nens i nenes… L’ÀLIGA ÉS VOSTRA!!!

Il·lustrar un conte sempre és un nou repte que s’afronta amb il·lusió i que ens ajuda a descobrir i a aprendre…

Jo he descobert l’Àliga del Vendrell i he après moltes coses sobre ella i sobre la seva vila… i des del primer moment que em van proposar el projecte vaig quedar encantada d’ella i de la seva història.

Amb les il·lustracions he intentat completar i acompanyar el text en tot moment.

Espero que el gaudiu llegint i explicant als menuts tant com jo m’ho he passat bé dibuixant-lo…

MOLTES FELICITATS ALIGUERS I ALIGUERES, PER MOLTS ANYS ÀLIGA DEL VENDRELL!


L’Àliga del Vendrell (2018)
text_ Àlvaro Quirós
il·lustracions i maquetació_ Glòria Fort
edita_ Associació Àliga del Vendrell
producció editorial_ Aitor Garrido
forma_ Rústega – 16 pàgines – 21 x 21 cm
idioma_ català

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSaveSaveSaveSaveSaveSaveSaveSaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave